sábado, 3 de septiembre de 2016

"Adéu a Berlín" de Christopher Isherwood



Adéu a Berlín
Christopher Isherwood
Traducció de Jordi Arbonès i Josep Cornudella i Delfis
289 Pàgines
19 €

Isherwood va viure a Berlín de 1933 a 1936 i va assistir a l’ascens del nazisme.

En aquesta ocasió ens conviden a compartir el “Diari Berlinès” de Ch. Isherwood a la tardor de 1930. Tenim el gust de conèixer Fraulien Schroeder i els seus hostes. Schroeder comença la seva aventura tractant els clients com a convidats; l’acaba havent de llogar el seu llit mentre ella dorm arraconada en una habitació de pas. Tot i això, encara procura tenir bones maneres per estar a l’alçada dels hostes que s’ho mereixen.

Isherwood es fa amic de la jove Sally Bowles, una noia de 19 anys que “acumula” experiències que considera part de la seva formació d’actriu. Amb ella coneixem la disbauxa frenètica que viu la ciutat.

A l’estiu de 1931 Isherwood es trasllada a l’Illa de Rugen. Allà es fa amic de Peter Wilkinson, un anglès que

…”encoratjat per la mare, va contraure una malaltia cardíaca i va haver d’abandonar el estudis al final del segon any…” (Pàgina 115).

La mare va comprendre que ell no la pogués perdonar, per això “va emmalaltir al seu torn i va morir al cap de poc temps”.

En aquest estiueig els acompanya Otto Novak, un jove ple de vitalitat que pertany a un altre món. A Peter se li fa difícil la convivència, no encaixa amb la seva negació a la vida, malgrat no sap desfer-se de l’atracció que l’acapara.

Les famílies d’estiuejants van a la platja i hi fan una estesa de banderes de les seves ciutats i també de símbols nazis, fan castells de sorra carregats d’una simbologia que fa fredor als qui no somriuen davant la realitat que s’acosta de manera inevitable.

De la mà dels Novak coneixem el Berlín dels obrers, els habitatges insalubres, la violència que comporta el malviure, la temuda tuberculosi, els sanatoris per a pobres, la “força” amb què aquets malalts s’aferren a la vida.

A l’octubre de 1930 es produeix el primer aldarull contra els jueus; comença el final dels Landauer a Berlín, uns grans propietaris amb qui el nostre narrador es va relacionar.

…”La moralitat política és certament depriment: aquesta gent, se la pot fer creure en qualsevol cosa o en qualsevol persona” (Pàgina 267).

Una obra mestra, la recomanació d’un clàssic imprescindible.



No hay comentarios:

Publicar un comentario