viernes, 28 de agosto de 2015

"Sicilia sense morts" de Guillem Frontera


Sicilia sense morts
Guillem Frontera
Club editor

Sicilia sense morts denuncia uns fets concrets; als lectors d'altres indrets, potser els caldrà consultar hemeroteques, nosaltres no hem b'esbrinar res ens descriu la realitat del moment que vivim.
En els personatges que ens donen a coneixer, tot es mediocritat i petitesa, amb poques excepcions, Nerea i Cecil, que són víctimes, deu ser perquè
anem curts d'herois, qui més s'acosta al home íntegre, que es un personatge habitual quan "no hi ha un pam de net", podria ser en Mateu Llodrà però, devant el dubte, l'autor ens posa en antecedents: és "cínic i hedonista".
Hi ha una fragment que és un compendi de sociologia i urbanisme: a la pàgina 251, se'ns descriu l'edifici a on viuen Liudmila i Cecil.
Veure perfectament reflectida la crònica del nostre present, ens anima, potser ¿ja hem tocat fons?.



jueves, 20 de agosto de 2015

"Formas breves" de Ricardo Piglia


Formas Breves
Ricardo Piglia
Any 2000

El privilegi d'accedir a les lliçons d'un Mestre: Voldríem retenir les reflexions que trobem en aquestes 142 pàgines, llegides i rellegides. Prenem consciència del privilegi d'haver assistit a una classe magistral en una taula d'un d'aquells "cafès ben il·luminats" que han de tenir sempre aprop aquells que viuen en una cambra d'hotel.

La lectura es el arte de construir una memoria personal a partir de experiencias y recuerdos ajenos (pàgina 53).
Por todo esto habría que decir, en fin, que el problema no es tanto que una obra sea o no de vanguardia: lo fundamental para un escritor es que el público y la crítica sean de vanguardia (pàgina 87).

A través de reflexions sobre la traducció, la novel·la policiaca o el conte, Piglia ens impulsa a rellegir o descobrir els grans autors argentins i els gran autors de la literatura universal, que formen la seva biblioteca personal.
Piglia és un autor del qual no podrem prescindir, les seves Formas breves constitueixen un regal al qual tornarem un cop descobertes o rellegides les seves propostes.

Una vegada més, una recomanació sense reserves. 




miércoles, 12 de agosto de 2015

"La Cata" de Roald Dahl


La Cata
Roald Dahl
Il·lustracions d’Iban Barrenetxea
Traducció d’Íñigo Jáuregui


La Cata, publicat l'any 1945, és un relat perfecte. Fa 70 anys que va ser escrit i els personatges que ens presenta s’han fet tristement quotidians.

Tenim un agionista - un home que especula financerament de manera fraudulenta en perjudici de tercers- i trobam també un farsant metòdic i de gran perícia, un gurú en el seu àmbit, la cata de vins.

L'especulador, per ser "coherent" amb el nivell econòmic assolit , es veu obligat a convertir-se en un home culte, sensible i gran gourmet.

Els dos homes es troben a taula i fan una aposta, com altres vegades. En aquesta ocasió -massa agosarada-, el nostre gurú tria una penyora molt valuosa, segur de la seva superioritat. El lector viu moments d'angoixa; el final pot ser terrible i sembla que no s’ha de poder evitar, però la sort no està del seu costat: un descuit inexplicable en un home de la seva experiència fa que el desenllaç d'aquest relat sigui del tot feliç. El lector relaxa la tensió i un somriure l'acompanyarà una bona estona.

Aquest conte el tindrem moltes vegades present: fa 70 anys aquesta història ens presentava dos personatges excèntrics; avui convivim amb infinitat de catadors i gourmets…

Unes il·lustracions excel·lents que no podem deixar de valorar creen el clima idoni i ens donen a conèixer els personatges abans que les paraules.
Un llibre per gaudir i recomanar.



martes, 4 de agosto de 2015

Amb la corda al coll de Joseph Conrad



Amb la corda al coll
Joseph Conrad
Traducció Marta Pera Cucurell


Aquesta obra (1902) és part de la trilogia formada per Joventut (1901) i El cor de les tenebres (1902).
Joseph Conrad va començar a navegar molt jove, va ser mariner arreu del món. Per això, quan ens descriu els vaixells, els paisatges i els ambients, ho fa amb la perfecció de qui ha viscut i estimat les experiències que la vida li ha fet anar acumulant.
Considerat mestre en la descripció de l´ànima humana, en aquest cas ho és dels personatges que la vida va posar al seu camí, els mariners i el seu entorn.
Ens presenta al capità Henry Whalley, un home que ha tingut una vida plena: ha estat un gran i reconegut capità i ha estimat una dona que, excepcionalment per a un mari, ha compartit amb ell la vida als vaixells. Whalley queda vidu jove, coneix la fatalitat de la fallida econòmica i, per tal de protegir el futur de la seva única filla -a qui estima per sobre de tot- pren decisions difícils i valentes. El seu darrer destí es manar un buc de cabotatge molt vell, propietat d´un armador arruïnat amb qui es molt difícil la convivència. I amb un segon de bord, Sterne, intrigant i malfiat.
Aquets personatges. Un home que condueix la seva vida i pren decisions i els que víctimes de les seves limitacions, viuen a la deriva, són el nucli da novel.la.
Com totes les grans obres, a Amb la corda al coll no hi han moments baixos- A la pàgina 117, d´aquesta edició, trobem la descripció de la cabina d´en Massy, el frustrat maquinista que ara és propietari del vaixell i a qui la vida porta a fer un paper per sobre de les seves possibilitats. Aquesta presentació d´un espai no ens deixa gens indiferents, ens neguiteja encara més que les accions que narren...
Un desenllaç impossible de deduir, que ens sobta i ens fa més gran encara al nostre heroi.
Jorge Luis Borges va dir-ne: “Una de les narracions més esplèndides de la literatura anglesa”.
Una vagada més, una recomanació sense reserves.