Amb èmfasi: recomanacions literàries

Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent

Mohsin Hamid

Traducció de Carles Miró

174 pàg.

Mohsin Hamid ens transporta a un món que ens podria resultar molt llunyà si no fos perquè immediatament ens sentim al·ludits.

Amb una forma que ens sorprèn gratament circulem al costat de l’infant, que neix en un mitjà humil, que coneix la riquesa i que mor amb els possessions mínimes. Mor amb allò més important: el cap clar.

El nostre protagonista va tenir un pare va decidir que anés a la universitat. Cuiner de professió havia observat:

…” que els seus patrons es beneficiaven de dues coses que ell no tenia, estudis superiors i un nepotisme generalitzat. Com que no podia proporcionar la segona cosa als seus fills, va fer tot el que va poder perquè al menys n’hi hagués un que adquirís la primera.” (Pàg 53).

Aquest infant va donar mostres des de ben aviat de qualitats intel·lectuals. A l’escola va haver de patir un mestre amargat amb qui s’havia de dissimular el coneixement, els nins més desperts duien al mestre a uns esclat d’ira que era millor evitar. Quan va arribar als estudis superiors també es va trobar que els seus orígens el condicionaven.

Molt jove va conèixer la “noia guapa”; ella també va saber sortir del cau de la pobresa i la vida mai no els va separar del tot. Comparteixen instants i viuen plegats el final amb la màxima plenitud.

El nostre Home aconsegueix ser ric i no cau mai en el parany d’enlluernar-se pels feixos de bitllets i per tot allò que es pot adquirir:

“...De vegades, veient les mirades que segueixen els quatre per quatre de luxe que es fiquen per un carrer estret, quasi et sent alleujat d'haver-te quedat sense la teva fortuna”. (Pàg 158).

Hamid ens mostra les realitats més complexes, ens presenta éssers que fem nostres, que passen a formar part de la nostra experiència i ens ajuden a entendre el món. En els seus llibres es dona una constant: els personatges saben estimar, tenen una tendència a l’harmonia i aquesta atmosfera ens aconsegueix atrapar. Potser sí que podem seguir la broma pel que fa a “llibre d’autoajuda” i hem d’aprendre a mirar des de l’angle que ho fa el nostre Mestre.

…”En la inclinació del cap t’hi veu la consciència del món que t’envolta; en les mans, l’amabilitat cuirassada; a la barbeta, el caràcter”... (Pàg. 164).

Un autor que no podem deixar de tenir present. Una recomanació sense reserves.