viernes, 26 de enero de 2018

Las almas muertas
Nikolái Gógol
Il·lustracions d’Alberto Gamón
Traducció de Marta Rebón
429 pàg.
34,95 €

Nikolái Gógol (1809-1852) ens dona a conèixer un home amb un únic objectiu a la vida: enriquir-se. De molt petit va rebre una consigna: …”el kopek te será fiel, sea cual sea tu infortunio” (pàg. 261).
Quan sent atracció per una noia, el nostre protagonista -com és natural-, fa càlculs:
…”una dote de doscientos mil rublitos… Podría encarnar, por así decirlo, la felicidad de un hombre decente…” (pàg. 108).

Des del primer moment agraïm els peus de pàgina, ens ajuden a aprofundir en el text de manera especial. Un exemple és la nota de la pàgina 28, en què ens fa veure la composició de molts de noms de llocs o persones, “un recurso cómico muy frecuente en la prosa gogoliana”.
Ens sentim gratament apel·lats quan l’autor es dirigeix a nosaltres, el sentim a prop i n’agraïm la “confidència”. Un d’aquest moments es produeix al començament del capítol set, quan tenim a la nostra esquerra la imatge de N. Gógol.
La galeria de personatges és amplia, hi són “tots”:
- L’home instruït que s’ha vist superat per la inèrcia nefasta que l’envolta i que sucumbeix al caos.
- L’home generós i feliç que viu hipotecat.
- El coronel que porta la “coreografia” militar a la vida domèstica i que quan riu fa "dringar les xarreteres".
- Konstantin Fiodorovich, un home honrat.
- Els germans Platonov. Vasili adverteix a Platón: “...tienes el alma dormida…”....”no ha sido por saturación o cansancio, sino por falta de sensaciones e impresiones vivas” (pàg. 387).

Tot plegat és una gran mostra de clarividència que ens ajuda a entendre el món. La necessitat d’enriquir-se com a única fita a la vida és un tret de certes persones, un tret que sorgeix en qualsevol època i en qualsevol circumstància. Adictes a “tenir” sense mida i a mostrar penediment quan ensumen el perill.

El nostre Chíchikov, empresonat i mort de por, té al seu davant Murázov, l’home assenyat que el vol fer recapacitar, però els bons propòsits duren poc. Apareix Somosvístov, que proposa una sol·lució fàcil, una nova irregularitat que el durà a la llibertat per tornar a començar a trobar la plenitud amb els tripijocs habituals.

Aquesta obra és una reflexió magistral i del tot oportuna en el nostre moment històric. Gógol és un dels Mestres que mai no podem deixar de tenir present.
Les il·lustracions creen l´atmosfera ideal i, pel que fa a la traducció i la bellesa del llibre, ens duen a sentir el privilegi de tenir l’obra a les nostres mans. No cal dir-ho... Una vegada més, una recomanació sense reserves.

No hay comentarios:

Publicar un comentario