Por ley superior

Por ley superior

Giorgio Fontana

Traducció de Carlos Manzano

264 pàg.

Roberto Doni és un fiscal amb unes constants a la vida que l’allunyen de paranys que semblen insalvables. A la seva quotidianitat hi ha trets que el comprometen:

• La reproducció de la Magdalena de Georges de la Tour, aquella espelma amb una flama viva.
• A l’escriptori del seu ordinador té un document que revisa i amplia des de fa anys, el seu Testament: …”una pequeña biografía moral, con epígrafes del uno al quince”. (Pàg. 73).
• La contemplació de la façana del Palau de Justícia en què uns claus negres que es poden confondre amb taques del marbre fan que l’edifici es mantingui dret.
• La mort d’un home just, de l’amic que va desaparèixer quan tots dos eren joves, quan tenien la vida per davant; l’amic amb qui va caminar pel cim del Duomo, l’amic del qual el separava la relació amb Déu que l’altre mantenia i ell només veia des de lluny.

El nostre Home ha de patir, tot sovint, punts de vista de col·legues que el fan sentir molt sol.

En un moment determinat apareix a la seva vida una periodista free lance, una noia que es desplaça amb bicicleta i que sobreviu treballant a temps parcial en una llibreria. Ha triat exercir la seva professió sense fer concessions; és una dona brillant que decideix fer tot el que pugui a favor d’un immigrant que ha estat empresonat malgrat ser innocent, una persona a qui s’aplicarà un càstig que no li correspon.

Aquesta dona -compromesa amb la veritat i la justícia- és algú amb qui el nostre protagonista comparteix la manera de fer. D´ella no reb propostes vergonyoses com les que li han arribat de certs col·legues: per cedir “davant del mal menor”, la jove periodista i ell es valen de “armas ligeras”:

…”Inteligencia, honradez, espíritu de sacrificio y, sobre todo, la idea de que luchar era mejor que rendirse…”. (Pàg. 201).

Elena exposa les seves teories, basades en un evangeli propi: el mal és el patiment i el bé es la salvació per a aquells que la mereixen. (Pàg 202).

Fa una visita al Mestre que viu retirat i aïllat, el Mestre erudit i políticament valent en el moment que li va tocar viure, un interlocutor vàlid.

Amb tots aquests elements el nostre Home s’enfrontarà al món per fer justícia, per defensar un innocent i per salvar-se ell mateix, que ha triat viure sense racons a l’ànima.

Aquesta és una reflexió del tot oportuna en el temps i Giorgio Fontana un autor a qui no podem deixar de prometre fidelitat. Una vegada més, una recomanació sense reserves.