Entre la solitud i el somni Notes sobre literatura, memòria i identitat Carson McCullers

Entre la solitud i el somni

Notes sobre literatura, memòria i identitat

Carson McCullers

Traducció d’Alba Dedeu

190 pàg.

“ ...Mentre els llibres estimats formen part d’un mateix, com un múscul o un nervi.” (Pàg 93).

Amb aquestes paraules se’ns acosta Carson McCullers, una autora que per a moltes persones pot ser sigui, sense cap mena de dubte, de les predilectes. Amb aquest llibre tenim la possibilitat d’observar de ben aprop el seu món, els jocs, la màgia i la «crueltat» dels infants, el dolor i la joia, les cicatrius que obre la guerra i que mai no es tanquen:

“...Pertot arreu el món viu sense guerra

i jo, en canvi, no trobo gens de pau”. (Pàg. 59).

També assistim a la gènesi dels seus personatges; coneixem el jove que, amb la seva mare, regenta un dispensador de benzina i que té una habilitat especial per compartir moments de tertúlia amb aquelles persones que només volen omplir els dipòsits i que, de vegades, obliden els seus plans i passen la nit a la benzinera tot explicant experiències de viatgers.

Descobrim la lectora excepcional, els gran autors els podem suposar també lectors. En aquest cas ens meravella la “qualitat”, l´exquisidesa de la jove lectora: Ens diu que va ser un encert no llegir Thomas Mann abans dels 18 anys o haver descobert Joyce a través de la narració Els morts abans d’assolir l’aventura de l’Ulises. Ens parla del paral·lelisme entre la literatura russa i els autors del sud dels Estats Units; dels russos ens diu que “...han estat capaços d’acceptar les condicions de l’existència humana…” “...tanmateix, l’actitud predominant dels grans escriptors russos no és cínica”.

Les tragèdies no són responsabilitat de qui les pateix, és la societat la que deixa els individus mancats de possibilitats. Així com anam avançant ens sembla que «compartim» el procés creatiu de l’autora, aquest fet ens emociona i ens aclapara, és un privilegi molt gran a la nostra vida de lectors:

…”L’aïllament espiritual és el fenomen de la majoria dels meus temes.” (Pàg 161).

Accedir a les reflexions de McCullers ens pot dur a modificar la nostra agenda de lectures: potser ens hauríem d’oblidar dels nostres projectes i aprofundir en les obres que ens proposa.

Tenim a les mans una primera edició en català d’aquests assaigs imprescindibles que ens fa arribar d’una manera brillant la seva traductora, Alba Dedeu. L’agraïment més sincer.