Viure amb una estrella
Jirí Weil
Traducció Jaume Creus
263 pàg.
21 €
Coneixem la quotidianitat d’en Josef
Roubícek, un estrany a la seva ciutat, Praga ha estat ocupada pels
nazis, el nostre estimat i admirat empleat de banca ha de viure amb
una estrella sempre visible, ha perdut tots els drets i les
humiliacions son quelcom que s’ ha incorporat a la seva existència.
El passat, la estimada, els menjars, la
música, itineraris per la ciutat, són vius en el record i el porten
a uns moments de plenitud que esdevenen glopades d’aire que
l´ajuden a alenar.
Quan el seu estat físic ja es molt
lamentable ha de treballar a un cementiri, allà viu la experiència
de cultivar un hort, les hortalisses creixen, son un esclat de vida,
els companys de captiveri son persones amb les quals estableix unes
relacions entranyables.
Confiscar els bens i els documents
d’identitat no elimina la dignitat de les persones, la literatura,
la música els coneixements més antics, son un cabdal d´estratègies
per sobreviure.
El dolor també pot fer sorgir el
millor de les persones. Coneix un moliner obligat a dur un carro ple
de joguines:
“...Aquestes coses criden, ja l’hi
dic jo. Em retreuen que sigui còmplice d’aquells. Els cavalls són
innocents, no protesten, però jo no hauria de fer aquesta feina,
hauria de deixar-la estar, hauria de matar-me abans de transportar
unes joguines que ells han arrancat de mans de criatures.
...certament caminaven a contracor tots
plegats, els cavalls i l’home” pàg. 211
A la coberta ens diuen:
“...sobreviure contra tot pronòstic
és, a la fi, l’acte més eloqüent de resistència.»
Una lectura molt important. Una vegada
més una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario