La
llogatera de Wildfell Hall
Anne
Bronte
Traducció
de Joan Antoni Cerrato
636
pàg.
Anne
(1820-1849) és la petita de les merescudament cèlebres germanes
Bronte. La llogatera de Wildfell Hall
va aparèixer l’any 1828, però és un text que no ha perdut
vigència, ni en el fons ni en la forma: No només és bellesa, sinó
que és un recull de paraules necessàries des de molts punts de
vista.
La
nostra protagonista és una dona de divuit anys, òrfena de mare i
que ha patit l’absència del pare i del germà. Ha estat acollida i
ben estimada per uns oncles que són tot bondat. Es casa amb l’home
menys adient -la intuïció i els consells de la seva tia serveixen
de poc- i es precipita al desastre. Passa la prova i se’n surt
perquè - i aquest és el tret que ens sedueix-, som davant una dona
que sap estimar i sap el que és més difícil i admirable: sap
deixar d’estimar, no permet que les ferides quedin obertes. Compta
també amb un altre suport, el seu misticisme, la fe profunda i
sincera d’un compromís espiritual excepcionalment pur.
Una
jove que ens diu:
…”L’orgull
es nega a ajudar-me. M’ha ficat dins la pressura i ara no m’ajudarà
a sortir.” (Pàg. 222).
Quan
els excessos del marit i l’opció per la decadència ja són
evidents, ell li demana:
…”Què
més podries desitjar?”
Ella
respon:
…”Únicament,
Arthur, que t’estimessis tu mateix, tan vertaderament i fidelment
com jo t’estimo.” (Pàg 301).
La
nostra autora va fer un apilament de saviesa admirable en una persona
de la seva edat. Ens diuen que el personatge d’Arthur pot estar
inspirat en la decadència terrible que va viure a prop del seu
germà. Pel que fa a les qualitats literàries, són una “marca”
de la família. Avui, per a mi, Anne és la més admirada i estimada
de les germanes, no crec que una relectura d’obres de Charlotte i
Emily em fes modificar aquesta afirmació. L’estudi profund i
perfecte de l’ànima humana m’ha corprès.
És
admirable l’aprofitament que va fer de les precàries possibilitats
de formació que va tenir. Les lectures religioses i la literatura a
què havia accedit van estar presents sempre i la van ajudar a fer
front a les adversitats.
Em demano si al segle XXI,
alliberats de les pressions socials i religioses, hi ha més persones
que reaccionen al maltractament amb tanta serenitat i valor, que
saben estimar i deixar d’estimar per tornar a estimar. Hem conegut
una dona que sap mirar l’horitzó i per això se salva; també
estima apassionadament els que l’envolten i això la fa forta.
Les
terribles notícies que fan referència a la incapacitat d’una
convivència respectuosa al si de les famílies són constants i els
finals dramàtics es multipliquen. Avui aquesta és una lectura
necessària que no solament és imprescindible literariamente.
No hay comentarios:
Publicar un comentario