viernes, 23 de junio de 2017


Córrer sense por
Giuseppe Catozzella
Traducció d’Anna Casassas
254 pàg.
16,50 €

Aquesta és una narració basada en fets reals: La nostra heroïna, na Samia, és una nina a qui coneixem a través de la seva germana Hodan, la qual va tenir l’oportunitat de compartir el seu dolor infinit amb Giuseppe Catozzella.

Samia, una nina que va néixer i créixer en temps de guerra, va viure la infantesa pels carrers de Mogadiscio. La seva fou una vida, malgrat tot, amb moments de plenitud. Des de molt petita na Samia té un somni; també té un amic i confident i té una família que sap estimar. Els records li fan renovar les forces; la seva oració va sempre adreçada als seus, del seu breu passat treu les forces per seguir.

Als vuit anys comença a entrenar pels carrers de Mogadiscio. El seu entrenador és el seu amic Alí, un nin molt especial que no va anar a escola però que, per poder ajudar na Samia als entrenaments, va aprendre a llegir tot allò relacionat amb l’atletisme que els podia ser necessari. Alí és una d’aquelles persones a qui les circumstàncies trenquen i esdevenen éssers a les ordres de tots els que tenen l’interès de perpetuar les guerres.

La nostra Samia té un objectiu: els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Entrena tots els vespres, d’amagat. Quan surt de casa per anar a l’estadi ha d’anar amb burca. Les primeres sabates esportives les té poc abans de participar en les Olimpíades… Finalment hi participa i enlluerna el Món. Queda la darrera -també és la mes jove-, però és la gran promesa per als següents Jocs a Londres… Aquest nou objectiu la fa forta. Fuig de Somàlia perquè creu que trobarà l’estabilitat a Etiòpia. Té un entrenador que l’ajuda, però els Senyors de la Guerra no són partidaris de la felicitat i na Samia es converteix en una clandestina. La tramitació dels seus papers s’eternitza, el temps passa i els Jocs de Londres són cada dia més a prop. Ella, com tants que l’han precedit, emprèn el “viatge” cap a Europa. Les calamitats no tenen fi, però és forta i els seus la recolzen. Sempre aconsegueix els diners que enriqueixen els traficants i va “salvant obstacles”. Passen els mesos, falla la salut, però no la il·lusió: A la fi, tot per no arribar, com tants d’altres…

De Samia ens en queda el testimoni, un testimoni que no ens hauria de deixar indiferents. D’amor, de bondat, humor, bellesa… també de cinisme i d’hipocresia. Per què sempre guanyen els Senyors de la Guerra? Per què tanta impotència envers el Mal?

Aquesta història és una lliçó d’amor i de compromís; no podem quedar indiferents. Després d’aquesta lectura hauríem de ser més bones persones i més valents.




No hay comentarios:

Publicar un comentario