sábado, 1 de abril de 2017

"Alfa, bravo, charlie, delta" de Stephenie Vaugnh


Alfa, bravo, charlie, delta
Stephenie Vaugnh
Traducció d’Ana Crespo
184 pàg.
18 €

Tenim a les mans deu magnífics relats que ens donen a conèixer Gemma Jackson, el seu germà MacArthur i la resta de la seva peculiar família. Som als EEUU dels anys 60. El pare, un militar de patriotisme exemplar, és destinat a diferents bases militars on el segueixen els seus fills, la dona i la sogra. Un bon dia aquest home “comet” un acte d’insubmissió que el separa de l’exèrcit i el converteix en el copropietari d’una important ferreteria. La seva autodisciplina fa que res no l’aturi. Fins i tot crea un llenguatge per comunicar-se amb els seus:

-”Si no te asomas a la ventana, todo saldrá bien -le advirtió mi padre. “Asomarse a la ventana” era la expresión que utilizaba para referirse a que la mente se dispersara”.
-“Estoy bajando las persianas de todas las ventanas -dijo MacArthur- .Estoy cerrando todas las escotillas de mi cabeza.” (Pàg. 110)

El pobre MacArthur és qui en surt més malparat. Ja va començar la vida amb la càrrega del nom que el pare -portat per un patriotisme ferotge- va triar per a ell. Va perdre la joventut al Vietnam i, com que havia nascut a una base fora del EEUU, “MacArthur era un extranjero en potencia”. Tot plegat el duu a una existència bastant dura, a un futur del tot incert. Sembla que la càrrega del nom de l’heroi Douglas MacArthur, a qui va substituir al món com en una cursa de relleus, l’allunya de tota forma de plenitud.

Gemma té records molt durs, però se n’ha sortit prou bé, malgrat el record de la mestra, la Senyoreta Binz, que la va humiliar i avergonyir fins a la pèrdua de la consciència i les convulsions, el dolor de quan s’assabentà de la mort del seu amic Sparky… A més, un dolor pitjor que persisteix i que és ben viu: la impotència davant la infelicitat del germà.

Coneixem altres parents:

Tío Roofer era alcohólico y tomaba litio a la hora de comer. Un día tío Roofer, el bourbon y el litio se subieron juntos al coche para ir a Cleveland a ver un partido de los Browns. Y en el camino un muro de hormigón les salió al encuentro”. (Pàg. 149)


Una vegada més, un descobriment molt important, una recomanació sense reserves. Aquest recull de narracions és el primer llibre d’una autora a la qual prometem fidelitat. 


1 comentario: