"Narracions sicilianes" de Giovanni Verga

Narracions sicilianes

Giovanni Verga

Traducció d’Anna Casassas

168 pàg.

18 €

Fa uns anys que molts grans encerts editorials ens arriben de la mà de segells que descobrim amb la novetat que tenim a les mans. Quan accedim als catàlegs ens sorprèn no haver-ne tingut notícies fins en aquest moment benaurat en què la vida ens ha oferit l’obra que ens els dona a conèixer. Aquest és el cas d’Edicions Cal·lígraf: El nom ja els fa entrar amb bon peu a les nostres prestatgeries. Pel que fa a la qualitat, no falla res; autors, tria de títols, traductors, disseny… G. Verga no és un autor per descobrir, és un clàssic que no podem deixar de tenir present i que sempre ens duu a un bon moment i a una reflexió necessària.

A la contraportada són citats Balzac i Zola. Verga (1840-1922) és el principal representat del corrent verista a Itàlia. El ritme de la narració és gairebé trepidant; l’acció ens arrossega en el millor sentit del terme. L’atmosfera del moment ens envolta immediatament, són narracions a les quals tornarem moltes vegades.

El poder executa sense miraments; ens assabentem de les formes d’especulació immobiliària del XIX a través de “Don Licciu Papa”.

A “Pa negre” ens diuen:

…”I és que és molt bonic quan es poden plorar els morts sense pensar en res més!” (Pàg. 100).

És ben veritat que els pobres -envoltats de qüestions que s’han de resoldre per supervivència- no sempre es poden permetre el luxe de plorar els morts… Això no ha perdut avui gens de vigència.

També a “Pa negre”:

…”La Roja té bon cor -deia el seu marit-. El problema és que no som rics per estimar-nos sempre. Les gallines, quan no tenen res per picar al galliner, es piquen les crestes entre elles.” (Pàg 120).

Quan la lluita per sobreviure es fa difícil, saber-se estimar és un repte.

És ancestral que ens enredin quan “des de dalt” utilitzen el terme “llibertat”. A la narració penúltima parlem de “Llibertat”:

“El carboner, mentre tornaven a posar-li les manilles, balbotejava:

-On em porteu? A la presó? I per què? No em va tocar ni un mal pam de terra! I havien dit que era la llibertat!...” (Pàg 156).

Som al davant d’un pretext per cercar versions cinematogràfiques que ens portin a aprofundir, a aquells que encara no ho hem fet, en aquest autor absolutament imprescindible.

Cada frase mereix ser citada. Una vegada més, una recomanació sense reserves.