Cada día es un ladrón
Teju Cole
Traducció de Marcelo Cohen
142 pàg.
Un jove metge torna al
seu país després d’una absència de quinze anys. El que troba el
confon i l’entristeix. La globalització també ha arribat a
Nigèria de manera sobtada, els canvis sempre són ràpids i el ritme
que té el nostre organisme per pair no coincideix amb el que dicten
les normes “de l’evolució”, que són un enigma per a gairebé
tothom. Això fa que convisquin les actituds ancestrals amb el domini
de les noves tecnologies; aquesta tecnologia porta els usuaris a
tenir la sensació que progressen al ritme que ho fa el món.
Hi ha moments de
felicitat:
…”La plenitud de
un niño es la cosa más frágil y poderosa del mundo. La confianza
de un niño es la cosa más maravillosa del mundo.” (Pàg.
33).
La corrupció portada a
uns nivells impensables presideix la vida de tothom. Aquest malviure
comença a Nova York, la ciutat que acull el nostre protagonista quan
s’ha d'adreçar a les oficines del consolat per fer les gestions
prèvies del viatge. El que es troba allà és terrible, no es pot
deduir el valor de res, l’engany i la picaresca són una constant
sense precedents.
La violència és sempre
present a la vida quotidiana; amb la delinqüència i amb els
robatoris organitzats de manera grollera que no es poden eradicar
s’hi ha d’aprendre a conviure.
Els treballadors dels
bancs són uns privilegiats. És normal en un país on el desgavell
de l’economia és tan gran que els bancs hagin de “funcionar”;
els hospitals no cal que ho facin, el sistema ignora els metges.
El “progrés”:
…”Los edificios y
las calles de la capital dan la idea de una sociedad ordenada, la
realidad es opuesta. Los hechos más corrientes se explican por
causas sobrenaturales.” (Pàg.122).
Mor un home als 106 anys
i es diu que li han fet màgia negra. Quan el nostre personatge
protagonista es posa malalt sap valorar el propis símptomes com a
metge que és. Un amic, jove advocat, li demana que no pronunciï les
paraules perquè verbalitzar-les el durà a la malaltia.
Al final, des de
l’apartament de Nova York, ens permet compartir el seu darrer
record: Visualitza des de l´avió un immens taller on es
construeixen taüts. Per als rituals de la mort no ha arribat la
globalització; els vells són acomiadats amb una festa; els joves
amb un dolor íntim i profund.
Teju
Cole, nigerià nascut l’any 1975, ha esdevingut per a aquells que
no el coneixíem algú molt important. Descriu un món que ens és
molt llunyà, tot i que costa pensar que res ho pugui ser... Aquesta
és, una vegada més, una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario