"El viejo Rivers" de Thomas Wolfe

El viejo Rivers

Thomas Wolfe

Traducció de Juan Càrdenas

78 pàg.

13 €

Thomas Wolfe fa en aquesta obra el retrat d’un personatge real: Robert Bridges és un editor insensible als canvis que es produïen al seu entorn, un personatge que a la seva joventut havia adoptat un determinat estil de vida i no va permetre que res fes variar els seus costums i la seva manera de fer.

“... Había alcanzado la meta sustancial y materialmente, sin ayuda de otra facultad que su genuina capacidad para hacer amistades cordiales y leales, un admirable don para no decir nada y hacer que sus palabras sonaran profundas…” (Pàg. 29).

De la mà de Wolfe acompanyem el venerable ancià durant tota una jornada: Es lleva, assistim a la posada en escena, tots els seus moviments, tots els seus pensaments, totes les sensacions es repeteixen sense variacions fa molts anys. Surt de la seva cambra, viu en un club, no té casa pròpia. S’aixeca el teló, salutacions enginyoses, acudits, complicitats, tot allò que el fa sentir un home important… Arriba al seu lloc de feina, on fa anys que s’ha convertit en una nosa de la qual ningú se’n sap desfer; dina, sopa, surt al vespre… La inèrcia no atura. Té diners, ha estalviat i programat la seva retirada, però no es capaç de marxar perquè és una víctima del personatge que ha creat.

El nostre protagonista va perdre la facultat de reflexionar; la seva vida era la seva representació i a la vellesa només tenim el personatge, no trobem l’home. L’home ha quedat eliminat per la xerrameca. Rivers és insensible a tot allò que l’envolta, no sap fer cap frase genuïna. Fa molts anys que va permetre que moltes de les seves facultats s’atrofiessin i a la vida li havia anat prou bé malgrat les mancances: Només amb un paper –ben après, però només - en va tenir prou. Quina mala passada, el nostre jove viu i frívol ha tornat vell, ara és un ancià i hauria de baixar el teló definitivament, però no li queda quòrum. El seu cercle cada vegada és més petit i aviat deixarà de tenir compromisos socials… El seu cos és un inconvenien i ja no és capaç d’aprendre cap altre paper.

Rivers va tenir poder i va prendre decisions que varen afectar moltes persones. Fa anys que viu de glòries caducades, sense canviar mai la cantarella. L’única injustícia que li haurà fet la vida serà no haver baixat el teló a temps i donar per finalitzat l’espectacle.

Una reflexió brillant que no perd vigència. Una recomanació sense reserves.