"Per amor a la justícia" de Teresa Forcades

Autora: Teresa Forcades

Per amor a la justícia

Dorothy Day - Simone Weill

En aquesta obra ens són presentades dues dones que no poden separar la seva experiència com a creients del compromís que senten i exerceixen amb la societat.

Dorothy Day (1897-1980), des de l'activisme com a actitud vital, se situa sempre al costat dels més desfavorits. L'any 1933, Day i Peter Maurin -una persona que també entén la fe com una lluita per la justícia-, creen el periòdic Catholic Worker. Aquesta publicació no s'ha deixat d'editar al preu simbòlic d'un centau de dòlar. Seguidament ambdós organitzen les Comunitats Catholic Worker. En aquest moment hi ha 252 cases obertes per acollir els més desprotegits, no només aquells que no tenen feina, sinó, i sobretot, aquells que mai no en tindran.

Dorothy Day va recolzar lluites sindicals; no demanava només sous dignes, sinó també treballs dignes. Va patir diverses estades a la presó i va morir als 83 anys sense perdre en cap moment el compromís amb els seus principis.

Simone Weill (1909-1943) ens deixa un llegat intel·lectual molt important: el seu pensament és del tot complex; coneix de primera mà el que és la vida a les fàbriques i al front. És una persona de salut molt fràgil, la seva vida és una lluita constant per defensar els seus principis.
En un món on la majoria dels humans viuen en democràcia, el perill dels fanatismes religiosos no està superat, ans al contrari, la fe és utilitzada per sometre.

El pensament d'aquestes dues dones no ens parla de misticismes abstractes, ambdues apel·len a la Justícia, a l’Ètica i a la Bondat.

"La puerta de los ángeles" de Penelope Fitzgerald

La puerta de los ángeles

Penelope Fitzgerald

Fitzgerald és una autora que ocupa un lloc important en el catàleg de l’editorial Impedimenta; donem les gràcies als editors perquè tenim l’oportunitat de conèixer una manera de dir brillant i original.

Aquesta novel·la ens presenta dos mons fascinants i oposats. Per una banda, la rigidesa ancestral en què viuen els professors de Cambridge: un món fet de jerarquies que res no pot fer trontollar, un món en el qual els joves brillants hipotequen les seves vides per "viure" l’ideal de l’erudició, tot sacrificant els somnis personals, aquells que res tenen a veure amb el fet d’ aprofundir en el coneixement acadèmic des del lloc que la vida els ha oferit dins un sistema complex que els fa diminuts.

Aquesta mentalitat i manera de fer afecten a tot: a la pàgina 152 se’ns fa una relació de tots els estris considerats imprescindibles quan el marit fa tots els àpats a casa.

Per altra banda, trobem Daisy, que va créixer al sud de Londres, en un lloc on tot esdevenia al carrer, on la gent canviava de casa quan el deute del lloguer es feia impossible de pagar. Sola amb la seva mare, molt aviat òrfena però amb capacitat de somiar, d'improvisar, d'assolir una fita, Daisy viu en un món en què les dones ocupen un segon lloc. Persones com la Daisy són les que sobreviuen, les que prenen decisions: la nostra protagonista, la mare i les germanes del jove professor, l’esposa passiva que ens presenta tot allò que cal escurar diàriament (pàg. 152).

Un bon moment garantit, ens divertim i coneixem una realitat –descrita de forma magistral -no tan llunyana en el temps.

"Los grandes placeres" de Giuseppe Scaraffia

Los grandes placeres

Giuseppe Scaraffia

L'autor ens recorda que la nostra quotidianitat és plena de grans plaers. Després de llegir Scaraffia tenim la seguretat que un d’aquests grans plaers el trobarem llegint; també al cinema i, no cal dir-ho, tot caminant, tot tenint consciència del paisatge, prenent xocolata, cafè,  xampany, fent tot allò que ens duu a un somriure inconscient... Un somriure que és una vitamina fonamental per afrontar allò que la  vida ens té reservat. 

Jean Cocteau va fer aquesta reflexió: Los espejos deberían reflexionar un momento antes de reflejar las imágenes (pàgina 214).

L’autor cita des de Balzac a Hemingway, sense oblidar Leo Malet. Li’n donem les gràcies i sabem que, de ben segur, farem ús d'aquesta guia de lectures.

"Material rodante" de Gonzalo Maier

Material rodante

Gonzalo Maier

Editorial minúscula

S'inclou una altra joia al catàleg de l’editorial Minúscula-Paisajes Narrados: En aquesta ocasió coneixem un viatger d'un únic itinerari que es repeteix setmanalment entre Bèlgica i Holanda.

... Ni siquiera es un libro de viajes, porque en ellos se descubren siempre cosas nuevas y desconocidas, y acá todo está calcado, tal como un mantra o un libro de canciones de misa. (Pàg. 90).

Acompanyem el nostre atípic viatger en les seves brillants reflexions, perquè ell viu dos pics per setmana el misteri i l'aventura de viatjar en el mateix tren per fer el mateix itinerari.

Coneix els turistes que fan de la guia Lonely Planet una llista
d'obligacions. Ens parla del pijama com la prenda ideal, oposada a la vida de les presses i de les obligacions; ell experimenta el plaer de la passivitat. Ens dóna pistes de com varen arribar les araucàries a Europa o dubta quan s'ha d'acomiadar per "mail", car no li serveixen les fórmules convencionals.

Aquest és un llibre de viatges que ens duu a un experiència del tot insòlita, molt ben rebuda i que ens fa prometre una fidelitat a l'autor que acabem de descobrir.