El crepuscle encén estels

El crepuscle encén estels del 16/03/2015.

http://www.ivoox.com/crepuscle-encen-estels-16-03-15-audios-mp3_rf_4224787_1.html

La lectura com a pregària de Joan-Carles Mèlich

Joan-Carles MÈLICH

La lectura com a pregària

Fragments filosòfics, I

Fragmenta editorial

Joan-Carles Mèlich, Doctor en Filosofia i professor de Filosofia de l’Educació, ens ofereix en el seu darrer llibre 262 cites producte de les seves reflexions com a lector.
El Dr. Mèlich ens duu a aprofundir sobre moral, ètica i compassió.
Ens proposa una lectura trascendent, apassionada, una forma de compromís amb nosaltres mateixos i amb el mon en què vivim. 

Ens cita grans autors de la literatura universal i es demana per què no s’estudien en els cursos de Filosofia. Abans ja ens ha dit "... I aixó és la lectura: un joc d’(in)finites interpretacions".
Ens diu que el Mestre ha de transmetre l’experiència de lector, no la relació d’allò que ha llegit.
Ens parla de l’atmosfera, de tot allò que només es pot transmetre amb els sentits, de la bellesa del llibre i de la plenitud dels moments de lectura.
Aquest és un llibre necessari, un llibre que encaixa perfectament en el catàleg d´un editor dels imprescindibles, els quals hem tingut la sort de trobar en el nostre camí de lectors. 

"Pietra Viva" de Leonor de Recondo

PIETRA VIVA

Leonor de Recondo

Traducció Lluís Maria Todó

Editorial Minúscula

L’autora, filla d’escultor, té el record de vacances a una cantera de la Toscana. A la novel.la ens presenta un Michelangelo Buonarroti de 30 anys, al 1505, quan passa uns mesos a Pietra Viva triant les pedres que necessitarà per dur a terme l’encàrrec del Papa Julio II.

Presenciem la més profunda intimitat de l’artista, la mort d´un frare jove, del qual li és permés de fer-ne la disecció. Els records de la pròpia infantesa, la mort de la mare... Les lectures, les cartes que escriu al prior del convent de Roma i, el més important, les relacions que estableix a Pietra Viva: Els picapedrers, els tractes amb els capitans dels vaixells que han de dur el marbre a Roma; Maria, la dona que li dóna allotjament i que aviat se n’adona que al seu hoste li ha de respectar el silenci; els amics Topolino i Cavallino i, sobretot, el nen Michael; també la seva germana, una adolescent que en quedar orfa se sent una dona amb el dret d’increpar el Mestre que ha ofès el seu germà petit… En fi, La Vida a un poblet de la Toscana, la vida a una cantera on els rigors de la natura fan que la mort sigui un fet tristement quotidià.

Aquesta és, sens dubte, una gran obra d´una dona excepcionalment brillant, LEONOR DE RECONDO (1976) violinista molt reconeguda i, afortunadament, també escriptora. Al 2010 ed. Minúscula va publicar La Grâce du cyprès blanc i pròximament ens farà arribar Rêves oubliés.

Aquesta lectura m’ha fet fidel a l’autora i crec que molts altres lectors també tindran aquesta certesa en llegir-la..

Gràcies a PIETRA VIVA ara la meva imatge de Michelangelo serà a la cantera: fa la sensació que, a la soletat i el silenci de la muntanya, i amb la relació amb les persones sàvies i sencilles que el tractaven com a un igual, ell trobava una forma de plenitud.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.

"Los políglotas" de William GERHARDIE

LOS POLÍGLOTAS 

William GERHARDIE 

Traducció i introducció de Martín SCHIFINO
Editorial Impedimenta

A la coberta ens diuen que aquesta novel·la és considerada per alguns l’obra més influent del segle XX. Graham Greene considera William Gerhardie l´escriptor més brillant de la seva generació. Quan acabo de llegir LOS POLÍGLOTAS estic absolutament d´acord amb aquestes afirmacions: la novel·la m´ha entusiasmat, els seus personatges m´acompanyaran durant molt de temps i d´alguns no em separaré.

El protagonista - George Hamlet Alexandre Diabologh- comparteix dades biogràfiques amb l´autor i ens diverteix a ritme de comèdia: llegim amb un somriure, ens agradaria retenir situacions i personatges... Cap al final del llibre mor una nina –Natasha- i el dolor d´aquesta pèrdua està present fins a la darrera línia.

També podríem parlar d’aquesta novel·la com a llibre de viatges: L´autor arriba a Rússia des de Japó i vivim la segona meitat de l´obra en un tren i a bord d´un vaixell que torna la Tia Teresa i el seu sèquit a Europa. Contínuament necessitem tenir un mapa aprop per anar seguint l´itinerari dels nostres personatges.

Com han dit grans escriptors com són Katherine Mansfield, Edith Wharton i Evelyn Waugh entre d´altres, penso que som davant un autor fonamental del segle XX.

És ben cert que Chejov no deixa d´estar present: molts personatges, potser tots, tenen un gran paral·lelisme amb els dels contes i les obres de teatre del Gran Mestre.

Aquesta és, una vegada més, una recomanació sense reserves.

El meu agraïment infinit a l´editor que m´ha fet arribar un autor al qual seré sempre fidel.